Mor Marina Ginestà, icona de la Guerra Civil

               hans gutmann17 anys, mirada encisadora i fusell a l’esquena. Així acostuma a descriure la premsa com posava Marina Ginestà quan el fotògraf Hans Gutman la va immortalitzar el 21 de juliol de 1936, a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona, requisat per la UGT. – ”Diuen que a la foto del Colón tinc una mirada encisadora. És possible, perquè convivíem amb la mística de la revolució del proletariat i les imatges de Hollywood, de Greta Garbo i Gary Cooper”. -Recordava el 2008 en el transcurs d’una entrevista. Ginestà declarava que l’antiga fotografia reflectia el sentiment del moment, l’arribada del socialisme, la reapropiació joiosa d’un hotel que, fins aleshores, era el símbol ostentós de la burgesia.

Ginestà havia estat implicada en les Olimpíades Populars, convocades com a resposta als Jocs Olímpics organitzats per l’Alemanya Nazi. El dia 19, Marina (amb el seu germà Albert) va combatre l’alçament feixista des de les barricades de Barcelona. Poc després aniria al front.

Albert Ginestà va arribar a ser un militar amb graduació; Marina, periodista. Va ser la traductora del corresponsal del diari soviètic Pravda Mijail Koltsov, (enviat especial de Stalin) durant l’entrevista que va mantenir amb Durruti el 14 d’agost de 1936 a Bujaraloz. Una trobada que, segons va declarar Ginestà a EFE, els va costar la vida: a Stalin no li va agradar el que es va arribar a parlar.

Ella mateixa va definir la seva tasca: “Érem periodistes i la nostra professió consistia en què no decaigués mai la moral, difoníem el lema de Juan Negrín ‘amb pa o sense pa, resistir’. I ens ho crèiem

La fotografia va restar oblidada en els arxius de l’agència EFE, fins que, el 2002, es va divulgar juntament amb desenes de fotografies en el llibre “Imatges inèdites de la Guerra Civil” amb introducció de Stanley G. Payne. Va ser portada del llibre ‘Tretze roses roges

A partir dels descobriments del documentalista Julio García Bilbao, el 2008 es va trobar a la protagonista, que vivia a París, 72 anys després. La seva història es va publicar en alguns diaris però, malgrat la dura experiència de Ginestà (guerra, derrota, afusellaments, desapareguts, dolor, exili…) la premsa i la mateixa agència EFE van presentar el relat sota una imatge idealitzada: “La jove republicana” “els cabells al vent”, “la primera i última ocasió en què agafava un arma”… Una idealització atribuïble a la mirada sexista i condescendent sobre Ginestà – dona i jove- i a la lectura despolititzada de la Guerra Civil.

Però, qui va ser realment, aquesta jove “idealista”? Era una jove espontània, rebel i ingènua, que esperava vèncer els militars amb el seu vell fusell, tal com la presenta la memòria mediàtica? O en contra d’això, formava part d’aquell món obrer que aspirava a derrotar el capitalisme i que va ser derrotat en el 1939?

123616470533820090304-1979123dnAnem a les seves arrels. La família Ginestà Coloma era una família obrera de sastres lligada a les esquerres i el cooperativisme. El seu pare, Bruno Ginestà, formava part, el 1934, de la Cooperativa de Camiseria i Confecció. Era del comitè de la Federació Catalana del Vestit de la UGT i fins a Gener de 1939, va ser secretari del comitè d’enllaç CNT-UGT de Catalunya. El seu germà, l’Albert , va ser detingut el 1933, al seu domicili del carrer Borrel 145, acusat de repartir propaganda revolucionària i subversiva. La mare, Amparo Coloma, s’havia presentat a les eleccions municipals del 1934 com a candidata del partit comunista, i era un dels membres més actius de l’agrupació femenina de Propaganda Cooperativista, creada en el 1932 per organitzar a les dones de les cooperatives de consum i lluitar pel reconeixement dels seus drets polítics a les cooperatives.

El 1934, Amparo Coloma, en un article del setmanari Acció Cooperatista , expressava així els seus anhels revolucionaris: “Aspirem a l’abolició de la societat capitalista i a la implantació d’un nou sistema col•lectivista de producció i distribució, a una era de bondat i justícia imposada pels quals produïm”

Els antecedents polítics en la família de Marina Ginestà encara van més enrere. La seva àvia per part de mare era Micaela Chalmeta, coneguda militant socialista que, ja el 1903, feia de redactora, sota el pseudònim d’Amparo Martí, a la publicació Guerra Social, òrgan de la Federació Socialista Catalana. Chalmeta va donar suport i va participar en la vaga general revolucionària de 1909 (la Setmana Tràgica) i va liderar assalts de dones a tendes de comestibles durant l’època de carestia i atur que va sofrir el proletariat català al llarg de la Primera Guerra Mundial. A més de la seva militància socialista, Chalmeta participava activament del moviment cooperativista català. Amb el seu company (marit), va fundar la cooperativa Economia Social d’Hostafrancs. Més tard, van participar en la fundació de la cooperativa Model Segle XX, en Sants.

Així ho remarca Montserrat Duch en el llibre sobre Micaela Chalmeta (Cossetània, 2009). Una de les aportacions més importants que va fer Chalmeta, juntament amb la seva filla Ampar, al cooperativisme de l’època va ser la lluita per la participació de les dones en el moviment obrer.

El seu altre fill, Joan Coloma Chalmeta, va ser un dels dirigents més rellevants del cooperativisme català dels anys 20 i 30 i –bon escriptor i polemista- va dirigir Acció Cooperatista fins a la seva mort el 1937.

L’any 1911, Micaela Chalmeta escrivia : “ No són llàgrimes, queixes i febleses, l’arma més pròpia per lluitar d’una dona (…) és l’odi a un sistema social que li exigeix energia i activitat i la tracta injustament, la qual cosa ha d’inspirar a totes les assalariades”

Filla i néta de dones revolucionàries, Marina Ginestà va participar en la defensa armada de la revolució social. Abans de la fotografia de l’hotel, la premsa cooperativista es referia a ella el 19 de juliol: “(…) a dalt d’un camió carregat amb pa procedent d’una de les nostres cooperatives, vigilava, amb el fusell a la mà (…) custodiant la càrrega que se li havia confiat, destinada als atletes de l’Olimpíada” (Acció Cooperatista, 31 de Juliol de 1936)

Avui, 6 de generginestà de 2014, la seva mirada, s’ha apagat per sempre en un hospital de la capital francesa, a on havia viscut els darrers 40 anys.

Ara, un cop repassada breument part de la seva història personal i familiar, torneu a mirar aquesta foto, contempleu la mirada desafiant de Marina Ginestà, i digueu, amb la mà al cor, si aquesta mirada correspon a alguna mena d’ ”ingenuïtat juvenil”, o bé, ans al contrari, correspon a una altra mena d’orgull, ple d’una fortalesa i una dignitat heretada per almenys dues generacions de dones obreres i revolucionàries que, amb els seus encerts i els seus errors, van aspirar a abolir la societat capitalista que les oprimia. Una mirada que resumeix totes les mirades de totes les dones que van lluitar i que continuen lluitant com a dones i treballadores i que ha de servir d’inspiració i encoratjament per a les futures generacions.

La majoria de les dades d’aquest aticle provenen del treball de recerca d’Ivan Miró, investigador i docent d’Història del Cooperativisme al Postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB, sobre la familia de Ginestà. Així mateix, gran part del contingut d’aquest article es va publicar al Setmanari d’Informació La Directa el 22 febrer del 2012, previ a la mort de Marina Ginestà.
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/historia-d%E2%80%99una-fotografia-mes-enlla-memoria-mediatica

Posted on gener 6, 2014, in Uncategorized. Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Jordi Colomer Gallego

    Emocionan e impresionan.!!!

  2. Una gran y valiente mujer. Con energía, ilusión e ideas revolucionarias que, por desgracia, en esta sociedad, ya hace mucho se han perdido. El mejor HOMENAJE seguir con su energía e ilusión para luchar, sin tregua, contra el capitalismo salvaje.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: