PER UNA SOLUCIÓ DE COOPERACIÓ EUROPEA PER AFRONTAR LA CRISI

               

GERMANY-POLITICS-VOTE-MERKEL-STEINBRUECKEn aquest any 2014 afrontarem unes eleccions al Parlament Europeu, que en principi es presenten amb unes perspectives de veritable incògnita. Des de la revista ESCRITS, en la seva tasca de contribuir al rearmament ideològic de la societat, amb suficient antelació i no corrents i a última hora, volem analitzar les últimes dades claus que s’han produït, doncs tant sols podrem entendre el present si coneixem el passat i per conformar un futur més just i solidari només ho podrem fer si coneixem i incidim de manera intel·ligent i comprometida en el present.

                I, per això, hem d’analitzar i oferir unes propostes d’actuació després les acabades eleccions legislatives alemanyes i les perspectives del govern de “la gran coalició” que ens ha portat amb ella mateixa. Amb una abstenció del 27%, la dreta CDU/CSU ha obtingut 295 diputats; els lliberals, els seus aliats anteriors, han desaparegut; mentre que l’SPD, amb una millora insuficient ha arribat als 182 diputats; Die Linke (L’Esquerra), amb pèrdua d’escons, ha baixat als 61 diputats i els Verds s’han quedat amb 60. La notícia vertaderament positiva que s’ha produït en que el partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya, s’ha quedat fora del Bundestag alemany.

                Un govern tripartit entre SPD, Die Linke i els Verds, amb 303 diputats hagués suposat desplaçar a l’oposició a la CDU/CSU amb els seus 295 diputats, possibilitant un respir econòmic a la resta d’Europa. Però la Canceller alemanya ha preferit comptar amb una àmplia majoria parlamentària que li garantís una estabilitat interna en l’àmbit europeu. En l’SPD, després del referèndum (76% a favor d’ una participació del 77%) entre els militants del Partit, s’ha optat per “la gran coalició”, a canvi d’algunes (modestes) concessions de tipus social. En fi, han predominat els interessos immediats i pragmàtics de política interior que la defensa més compromesa d’obrir-se a Europa i esbossar un projecte més compromès, socialdemòcrata, en l’espai europeu, recolçat pel Partit Socialista Europeu, propiciant l’harmonia en l’econòmic i social dels partits socialistes governants a Europa.

                El govern dels socialistes a França ha experimentat que no és suficient amb accions exemplars, que també són necessàries, com han fet reglamentant un codi ètic del comportament dels governants amb la retallada de retribucions, supressió de cotxes oficials, incompatibilitats, sinó que és necessari abordar amb èxit el tema de fomentar una economia que doni solució real al tema essencial de la societat francesa i que qualsevol socialista, per moderat que sigui, deu abordar: la creació de llocs de treball i l’eliminació d’aquestes enormes xifres d’atur existents. Doncs l’augment d’unes dades espectaculars a favor de l’extrema dreta a França –la pàtria de la “Liberté, Egalité et Fraternité”, de la Comuna de Paris i l’abolició de la Monarquia-, tenint una situació semblant en d’altres països europeus, ens deu alertar a tots els socialdemòcrates i socialistes europeus a presentar un programa polític, econòmic i social comú abordant decididament els problemes socials pendents, doncs Europa serà social o no es consolidarà.

                El Partit Socialista Europeu (PSE) ha de ser capaç d’articular l’elaboració d’un compromís programàtic comú, i prosseguir la discussió anant a l’arrel dels problemes econòmics i socials que patim, amb el ferm compromís que amb l’arribada dels socialistes als governs dels seus respectius països i el recolzament de les mobilitzacions socials es renovaran les estructures que ens estan portant a l’actual desastre: el sistema capitalista. Hem de passar a constatar que la gestió per la gestió, o la domesticació i humanització del capitalisme, que fins ara s’ha practicat per la socialdemocràcia, és una política –per errònia- en la que no hem de persistir, doncs és tant com pretendre domesticar el tigre muntant-lo, i a pesar de les continues i violentes despedides de la seva muntura, amb el risc de trencant-se l’esquena amb les freqüents crisi que sacsegen a la humanitat. O, dit amb altres paraules, no es pot confiar en apagar el foc amb glaçons d’aigua mentre el piròman –o sistema- segueix lliure i imposant la seva lògica. És hora d’elaborar i imposar un projecte que superi i sigui alternatiu al capital, doncs la política de draps calents i de “terceres vies” no serveixen per superar els problemes de la crisi actual, doncs esmenant a aquell pretès bon conseller del sistema: “No és ideologia, és economia, estúpid”.

                Doncs un altre ordre polític, econòmic i social a nivell internacional i europeu és necessari i possible, i per això hem d’encarar les pròximes eleccions europees del 2014 com un pas cap endavant en tal direcció.

                A l’interior de la revista recollim informació d’ambdós iniciatives del PSC i el PSOE, amb la convocatòria i debat portats a terme en el sí de les seves respectives “Convenció Oberta Progressista de Catalunya”, Tarragona, i la Conferència Política 2013 del PSOE, Madrid, amb una presència activa dels nostres companys d’ESC i IS. Ens sembla d’importància que les dues organitzacions es posin les piles i siguin conscients de que s’ha d’impulsar un debat amb antelació necessària i que ens permeti elaborar un programa que abordi i doni solució als problemes més reivindicats per la majoria de la societat per treure del govern d’Espanya al PP i per la qual poden comptar amb la nostra activa i conseqüent militància socialista.

Les “primàries”: una fórmula per a l’aprofundiment democràtic

La necessitat d’un aprofundiment democràtic del PSOE, passava per una confrontació en igualtat de condicions de dos o més candidats amb programes i actituds diferenciades, amb la qual cosa la societat i votants en general podria apreciar que dins de l’organització socialista hi ha les forces i sinergies suficients per propiciar una reconstrucció socialista quant a programa social, compromís ètic i comportament democràtic. L’acord adoptat pel recentment celebrat Comitè Federal no està, malauradament, a l’altura del que s’esperava, doncs dificulta en extrem absolut la presentació d’un candidat alternatiu a l’oficial, la qual cosa fa que les “primàries” que haurien de fer possible un revulsiu de la militància quedin massa encotillades i controlades, I això va motivar que els membres d’Esquerra Socialista no aprovessin el reglament aprovat.

El Consell Nacional de PSC també ha aprovat el reglament corresponent, que dona més facilitats per poder comparèixer qualsevol militant, amb els pertinents avals, però apreciem una certa prevenció davant aquesta innovació per part dels qui estan en les institucions locals per por de ser renovats o substituïts.

              L’opinió d’Esquerra Socialista és que el PSC no pot defraudar sobre aquest tema als ciutadans, i per això hem d’esforçar-nos per donar una lliçó de veritables debats oberts i una transparència total del procés.

Publicat en Editorial, Escrits 4

Posted on Mai 11, 2014, in Uncategorized. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: